Els metalls no fèrrics

Alumini

Es troba en el feldspat, en el caolí, en la mica, en el corindó i també forma part de moltes pedres presioses, però el mineral més rendible és la criolitaque és un mineral blanc o incolor de composició complexa format per fluorur d'alumini i sodi (Na₂AlF₆), i la bauxita que és el mineral d'alumini per excel·lència i el més abundant a l’escorça terrestre.

Coure

És el primer metall que els humans van usar amb finalitats tecnològiques. És menys abundant a la superfície terrestre que l'alumini o el ferro.

Bronze

es va descobrir fa prop de 5000 anys i també dona nom a una època històrica on s'utilitzava per a fabricar armes, eines i objectes decoratius.

Llautó

consisteix en un aliatge de coure en un 70 % i de zinc en un 30 %. S’usa des del segle VI aC. En resulta un material daurat, fàcil de treballar, dúctil i mal·leable.

Estany

és de color blanc brillant, molt tou i mal·leable, no s'oxida a temperatura ambient.

Plom

metall gris platejat, molt dens, tou, mal·leable i bon conductor de la calor i de l'electricitat.

Zinc

metall de color blanc blavós, molt mal·leable i resistent a la corrosió però d'escassa resistència mecànica, en contacte amb l'aire adopta un color grisós degut a la capa d'òxid que el recobreix.

Crom

és un metall de color blanc brillant. Fràgil però dur i molt resistent a la corrosió.

Titani

és un metall de color gris lluent. Resulta car perquè la seva obtenció és molt difícil.